MONESTIR DE PEDRALBES (VIDEO)

MONESTIR DE PEDRALBES

Monestir de Pedralbes

El Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes és un convent de l'orde de les clarisses 

situat al barri de Pedralbes de Barcelona. Els seus edificis formen un notable conjunt 

monumental d'estil gòtic  

Façana lateral del Monestir de Pedralbes

El monestir va ser fundat pel rei Jaume el Just i per la seva esposa Elisenda de Montcada el  

1326, amb la intenció que servís de lloc de retir per la reina en el moment de morir el rei. 

Albergava una comunitat de monges clarisses, formada en la seva major part per filles de 

nobles.

El perímetre del monestir de Pedralbes va estar en un origen voltat per una muralla. D'aquesta 

muralla únicament es conserven dues torres de vigilància i dues de les portes que donaven 

accés al recinte.

L'església de Pedralbes consta d'una única nau. Entre la porta i l'absis  s'hi disposen 

capelles. 

A l'interior, l'església estava presidida per un retaule gòtic 

elaborat per Jaume Huguet, perdut  actualment.

El  claustre és l'espai més important del monestir després de l'església. El claustre, al voltant 

del qual s'ordena el monestir, té tres pisos d'altura i una longitud de 40 metres. Donen a 

l'esmentat claustre el sepulcre de la reina Elisenda, el dormitori, l'abadia, la infermeria, el 

menjador i la sala capitular. 

D'acord amb les tradicions monàstiques, en el claustres dels monestirs es cultivaven diverses 

plantes medicinals i així ho degueren fer les monges del Monestir. Actualment , en el claustre , 

es pot veure la recreació d’un jardí medieval de plantes remeieres (medicinals)

El Claustre del monestir amb el jardí de plante medicinals

BARCINO-BARCELONA

En aquest video podeu veure les restes de Barcino en la Barcelona actual

LA CIUTAT ROMANA

BARCINO 3D

Aquí podeu veure una reproducció en 3D de com devia ser la ciutat de Barcino

BARCINO

Bàrcino, amb el nom oficial complet de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino, va ser fundada per l'emperador August cap a l'any 14 a.C..

La ciutat es va alçar damunt un petit turó anomenat en l'edat mitjana mont Tàber (15 m. sobre el nivell del mar), enmig del fèrtil pla situat entre el Llobregat i el Besòs i entre la serra de Collserola i el mar.
Seguint l'estructura urbana típica, l'envoltava una muralla que englobava una xarxa de carrers al voltant del forum central, on s'alçava el temple d'August. Aquí confluïen les dues vies principals del traçat urbà dels carrers, els cardo i decumanus maximi.
Bàrcino no era gaire gran (unes 13 hectàrees) i devia tenir uns dos mil habitants, inclosos els de les vil·les suburbanes pròximes al recinte emmurallat
Els seus edificis i domus es beneficiaven d'una bona xarxa de clavegueram i d'un sistema d'abastament d'aigua gràcies a dos aqüeductes procedents de les mines de Collserola i del Besòs.
I, com era costum a les ciutats romanes, els cementiris eren extramurs, i vorejaven l'accés a les portes. N'és un exemple la necròpolis de la plaça de la Vila de Madrid  on estan enterrats individus de condició social baixa, d'acord amb els sepulcres coneguts com cupae 

planol de Barcino

Planol de la muralla de la ciutat de Barcino en relació a la Barcelona actual

 .

zonaClic - activitats - Barcino, la ciutat romana

PATRIMONIA'M Curs 2010/2011

Aquest curs patrimoniem la

Via Sepulcral romana (S I-III d.C.)

A la plaça de la Vila de Madrid es conserva part d´una necròpolis romana.

Les tombes se situen a tots dos costats d’una de les vies secundàries d’entrada a la ciutat de Barcino. En època romana les necròpolis se situaven sempre fora de les muralles, ja que la llei romana prohibia enterrar dintre les ciutats.

A l’època romana, la via anava fins a l’actual carrer de la Boqueria, per després entrar a la ciutat per la porta meridional de la muralla que donava al cardo maximus, més o menys a l’altura del carrer de la Boqueria amb el carrer d’Avinyó. Com a espai funerari va estar en ús, fonamentalment, entre els segles I al III dC. Els enterraments se situaven a banda i banda del camí.

Destaquen els enterraments en cupae(en pedra o maçoneria), un monument funerari en forma semicilíndrica que recorda una bóta de vi.