És un projecte cooperatiu amb el MUHBA , amb el qual es pretén que l’alumnat conegui i entengui el passat romà de la ciutat a través dels seus vestigis materials (el patrimoni) i l'evolució urbana de la ciutat al llarg de la història.

28/3/11

MONESTIR DE PEDRALBES (VIDEO)

MONESTIR DE PEDRALBES


Monestir de Pedralbes

El Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes és un convent de l'orde de les clarisses 

situat al barri de Pedralbes de Barcelona. Els seus edificis formen un notable conjunt 

monumental d'estil gòtic  
Façana lateral del Monestir de Pedralbes



El monestir va ser fundat pel rei Jaume el Just i per la seva esposa Elisenda de Montcada el  

1326, amb la intenció que servís de lloc de retir per la reina en el moment de morir el rei. 

Albergava una comunitat de monges clarisses, formada en la seva major part per filles de 

nobles.


El perímetre del monestir de Pedralbes va estar en un origen voltat per una muralla. D'aquesta 

muralla únicament es conserven dues torres de vigilància i dues de les portes que donaven 

accés al recinte.

L'església de Pedralbes consta d'una única nau. Entre la porta i l'absis  s'hi disposen 

capelles. 

A l'interior, l'església estava presidida per un retaule gòtic 

elaborat per Jaume Huguet, perdut  actualment.




El  claustre és l'espai més important del monestir després de l'església. El claustre, al voltant 

del qual s'ordena el monestir, té tres pisos d'altura i una longitud de 40 metres. Donen a 

l'esmentat claustre el sepulcre de la reina Elisenda, el dormitori, l'abadia, la infermeria, el 

menjador i la sala capitular. 









D'acord amb les tradicions monàstiques, en el claustres dels monestirs es cultivaven diverses 

plantes medicinals i així ho degueren fer les monges del Monestir. Actualment , en el claustre , 

es pot veure la recreació d’un jardí medieval de plantes remeieres (medicinals)
El Claustre del monestir amb el jardí de plante medicinals

LA MEDICINA A L'EDAT MITJANA






LA MEDICINA A L'EDAT MITJANA





  Durant l’Edat Mitjana , la 

medicina no va avançar gens ni mica,  es van limitar a 

conservar els coneixements que havien adquirit els grecs i 

romans, copiant durant segles els grans llibres i cultivant 

plantes medicinals.

Aquesta feina de curar, com el seu nom indica, va passar a 

mans de l’església, dels “cures”. Eren els monjos i els 

capellans els que tenien els llibres en les seves biblioteques

i els que havien anat a les universitats a estudiar medicina. 

En els monestirs van aparèixer infermeries, farmàcies i petits 

horts medicinals.

  Els monjos cultivaven gran diversitat de plantes medicinals 

i  tenien el material necessari per atendre a qualsevol 

peregrí  que necessités la seva ajuda. 




L'EDAT MITJANA

 
 L'EDAT MITJANA


 L’Edat mitjana va començar al s.V, amb la caiguda de l’Imperi Romà, al 476 i va continuar fins al s.XV  al 1492 amb el descobriment d’ Amèrica.





 La societat de l'edat mitjana té una estructura piramidal, on a la base hi ha els no privilegiats, i a la cúspide els més privilegiats
L' Edat Mitjana fou una època on la societat es caracteritzava per la gran desigualtat entre classes. Només hi havia un grup reduït de persones que eren lliures, la resta es trobava sotmesa i no podien abandonar la terra on havien nascut, sistema conegut com Feudalisme.

La societat medieval estava dividida en tres estaments o grups: la noblesa, el clergat i els pagesos.

El primer grup o noblesa el constituïa el rei, el senyor i els seu vassalls.
El segon grup, o el clergat. A més de les funcions religioses, tingué un paper transcendental en la societat i la cultura, degut a que els seus membres rebien una instrucció superior que els capacitava per a dirigir la societat.
El tercer grup, o població pagesa, era la base de la piràmide social. Els seus integrants —menys uns pocs que havien continuat lliures— depenien d' algun senyor, ja fos per naixement o per herència. El pagès o o serf no era amo de la seva persona, doncs formava part de la gleva o terra, no podia abandonar-la sense el consentiment del senyor. 


 Per entendre més com era la vida a l'edat mitjana:
 Viure als castells






        20/2/11

        BARCINO-BARCELONA

        En aquest video podeu veure les restes de Barcino en la Barcelona actual

        LA CIUTAT ROMANA

        BARCINO 3D

        Aquí podeu veure una reproducció en 3D de com devia ser la ciutat de Barcino

        25/1/11

        BARCINO


        Bàrcino, amb el nom oficial complet de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino, va ser fundada per l'emperador August cap a l'any 14 a.C..

        La ciutat es va alçar damunt un petit turó anomenat en l'edat mitjana mont Tàber (15 m. sobre el nivell del mar), enmig del fèrtil pla situat entre el Llobregat i el Besòs i entre la serra de Collserola i el mar.
        Seguint l'estructura urbana típica, l'envoltava una muralla que englobava una xarxa de carrers al voltant del forum central, on s'alçava el temple d'August. Aquí confluïen les dues vies principals del traçat urbà dels carrers, els cardo i decumanus maximi.
        Bàrcino no era gaire gran (unes 13 hectàrees) i devia tenir uns dos mil habitants, inclosos els de les vil·les suburbanes pròximes al recinte emmurallat
        Els seus edificis i domus es beneficiaven d'una bona xarxa de clavegueram i d'un sistema d'abastament d'aigua gràcies a dos aqüeductes procedents de les mines de Collserola i del Besòs.
        I, com era costum a les ciutats romanes, els cementiris eren extramurs, i vorejaven l'accés a les portes. N'és un exemple la necròpolis de la plaça de la Vila de Madrid  on estan enterrats individus de condició social baixa, d'acord amb els sepulcres coneguts com cupaebarcino_plano.jpg 
















         .

        20/1/11

        NOMBRES ROMANS


        El sistema de numeració romà es base en 7 lletres majúscules, a les que se les hi assigna els següents valors:

        I=1

        V = 5

        X =10

        L =50

        C=100

        D =500

        M =1000

        Els altres nombres es formen seguint unes regles:

        • Si a la dreta d’una xifra romana s’escriu una altra igual o menor, el valor d’aquesta es suma a l’anterior. (Ex: VII = 7)
        • Si a l’esquerra d’una xifra romana s’escriu una altra menor, el valor d’aquesta es resta a la major. (Ex: XL = 40)
        • En cap número es pot repetir la mateixa lletra més de tres vegades seguides.

        CCCCXXV = 425 MAL

        CD XXV = 425

        • La V, L, D no es poden escriure seguides.

        CVV = 110 MAL

        CX = 110

        • Per representar valors superiors a 3999 es col·loca una ratlla sobre la quantitat desitjada.. ( Ex: __
        VIDCCXLVIII = 6748 )

        PRACTICA