28/3/11
MONESTIR DE PEDRALBES
Monestir de Pedralbes
El Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes és un convent de l'orde de les clarisses
monumental d'estil gòtic
 | |||
| Façana lateral del Monestir de Pedralbes |
El monestir va ser fundat pel rei Jaume el Just i per la seva esposa Elisenda de Montcada el
1326, amb la intenció que servís de lloc de retir per la reina en el moment de morir el rei.
Albergava una comunitat de monges clarisses, formada en la seva major part per filles de
nobles.
El perímetre del monestir de Pedralbes va estar en un origen voltat per una muralla. D'aquesta
muralla únicament es conserven dues torres de vigilància i dues de les portes que donaven
accés al recinte.
L'església de Pedralbes consta d'una única nau. Entre la porta i l'absis s'hi disposen
capelles.
A l'interior, l'església estava presidida per un retaule gòtic
elaborat per Jaume Huguet, perdut actualment.
El claustre és l'espai més important del monestir després de l'església. El claustre, al voltant
del qual s'ordena el monestir, té tres pisos d'altura i una longitud de 40 metres. Donen a
l'esmentat claustre el sepulcre de la reina Elisenda, el dormitori, l'abadia, la infermeria, el
menjador i la sala capitular.
D'acord amb les tradicions monàstiques, en el claustres dels monestirs es cultivaven diverses
plantes medicinals i així ho degueren fer les monges del Monestir. Actualment , en el claustre ,
es pot veure la recreació d’un jardí medieval de plantes remeieres (medicinals)
 |
| El Claustre del monestir amb el jardí de plante medicinals |
LA MEDICINA A L'EDAT MITJANA
LA MEDICINA A L'EDAT MITJANA
Durant l’Edat Mitjana , la
medicina no va avançar gens ni mica, es van limitar a
conservar els coneixements que havien adquirit els grecs i
romans, copiant durant segles els grans llibres i cultivant
plantes medicinals.
Aquesta feina de curar, com el seu nom indica, va passar a
Aquesta feina de curar, com el seu nom indica, va passar a
mans de l’església, dels “cures”. Eren els monjos i els
capellans els que tenien els llibres en les seves biblioteques
i els que havien anat a les universitats a estudiar medicina.
En els monestirs van aparèixer infermeries, farmàcies i petits
horts medicinals.
Els monjos cultivaven gran diversitat de plantes medicinals
i tenien el material necessari per atendre a qualsevol
peregrí que necessités la seva ajuda.
i tenien el material necessari per atendre a qualsevol
peregrí que necessités la seva ajuda.
L'EDAT MITJANA
L'EDAT MITJANA
L’Edat mitjana va començar al s.V, amb la caiguda de l’Imperi Romà, al 476 i va continuar fins al s.XV al 1492 amb el descobriment d’ Amèrica.
La societat de l'edat mitjana té una estructura piramidal, on a la base hi ha els no privilegiats, i a la cúspide els més privilegiats
L' Edat Mitjana fou una època on la societat es caracteritzava per la gran desigualtat entre classes. Només hi havia un grup reduït de persones que eren lliures, la resta es trobava sotmesa i no podien abandonar la terra on havien nascut, sistema conegut com Feudalisme.
L' Edat Mitjana fou una època on la societat es caracteritzava per la gran desigualtat entre classes. Només hi havia un grup reduït de persones que eren lliures, la resta es trobava sotmesa i no podien abandonar la terra on havien nascut, sistema conegut com Feudalisme.
El primer grup o noblesa el constituïa el rei, el senyor i els seu vassalls.
El segon grup, o el clergat. A més de les funcions religioses, tingué un paper transcendental en la societat i la cultura, degut a que els seus membres rebien una instrucció superior que els capacitava per a dirigir la societat.
El tercer grup, o població pagesa, era la base de la piràmide social. Els seus integrants —menys uns pocs que havien continuat lliures— depenien d' algun senyor, ja fos per naixement o per herència. El pagès o o serf no era amo de la seva persona, doncs formava part de la gleva o terra, no podia abandonar-la sense el consentiment del senyor.
Per entendre més com era la vida a l'edat mitjana:
Viure als castells
20/2/11
25/1/11
BARCINO
Bàrcino, amb el nom oficial complet de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino, va ser fundada per l'emperador August cap a l'any 14 a.C..
La ciutat es va alçar damunt un petit turó anomenat en l'edat mitjana mont Tàber (15 m. sobre el nivell del mar), enmig del fèrtil pla situat entre el Llobregat i el Besòs i entre la serra de Collserola i el mar.
Bàrcino no era gaire gran (unes 13 hectàrees) i devia tenir uns dos mil habitants, inclosos els de les vil·les suburbanes pròximes al recinte emmurallat
.
20/1/11
NOMBRES ROMANS
El sistema de numeració romà es base en 7 lletres majúscules, a les que se les hi assigna els següents valors:
| I=1 | V = 5
| X =10
| L =50
| C=100
| D =500
| M =1000
|
Els altres nombres es formen seguint unes regles:
- Si a la dreta d’una xifra romana s’escriu una altra igual o menor, el valor d’aquesta es suma a l’anterior. (Ex: VII = 7)
- Si a l’esquerra d’una xifra romana s’escriu una altra menor, el valor d’aquesta es resta a la major. (Ex: XL = 40)
- En cap número es pot repetir la mateixa lletra més de tres vegades seguides.
CCCCXXV = 425 MAL
CD XXV = 425 BÉ
- La V, L, D no es poden escriure seguides.
CVV = 110 MAL
CX = 110 BÉ
- Per representar valors superiors a 3999 es col·loca una ratlla sobre la quantitat desitjada.. ( Ex: __
PRACTICA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)